Ideari

Projecte Educatiu

 

1.- Context

2.- Identitat i caràcter propi

2.1. Missió, Visió i Valors

2.3. Principis rectors

2.4. Codis d’estil i imatge

3.- Projecte curricular:

3.1. Competències Mínimes ESO

3.2. Continguts Nuclears Batxillerat

3.3. Criteris d’avaluació, recuperació i promoció

3.4. Síntesi i Recerca

3.5. Metodologies

3.6. Pla de llengües i Projecte lingüístic

4.- Acció tutorial

4.1. Pla d’Acció Tutorial

4.2. Pla de Formació i Creixement Personal i Plans Individuals

4.3. Plans Individuals

5.- Atenció personalitzada i inclusió

5.1. Atenció personalitzada

5.2. USEE, PFI adaptat i IFE

6.- Organització en Xarxa

7.- Avaluació Interna

8.- Projecció externa

8.1 Relació amb les escoles de primària

8.2 Relació amb el teixit social i les institucions

 

1.- Context

Can Puig està situat al nucli de Ribes al municipi de Sant Pere de Ribes, comarca del Garraf. Ribes comprèn el centre històric i diferents nuclis, abastant una població d’uns tretze mil habitants.
Va experimentar un fort augment de la seva població des de l’any 1990, amb un creixement d’uns mil habitants anuals.
Amb l’ arribada dels ajuntaments democràtics, un dels edificis que passa a mans de l’Ajuntament és precisament la centenària casa pairal de Can Puig, seu durant 15 anys de l’Institut, des de l’inici del centre l’any 1985 fins al 2000.

L’esperit que animava els ciutadans del municipi els va impulsar a crear un centre d’ensenyament mitjà integrat en un projecte més ampli, el “Projecte Can Puig”, que contemplava l’educació i la inserció sociolaboral des dels dotze fins als vint i escaig anys, sumant diferents institucions culturals i esportives.
I aquest va ser l’origen peculiar de l’institut: va néixer per iniciativa dels ciutadans del municipi, fet que va quedar palès en la seva aprovació per la totalitat dels grups polítics presents a l’ajuntament, l’any 1985, i amb un singular projecte educatiu perquè s’inseria en un projecte més ampli.

L’institut es va iniciar impartint ensenyaments de BUP i de Formació Professional. El curs 1988-89 es va iniciar l’experimentació de la reforma educativa, sent l’únic centre experimentador de la comarca.
El projecte educatiu de l’institut ja s’havia elaborat amb el mateix esperit i exigència que demanava el Departament d’Ensenyament en l’experimentació de la reforma educativa, fent especial èmfasi en l’atenció a la diversitat, l’estructura organitzativa, la formació-reflexió dins del centre, la col·laboració amb la comunitat educativa i l’entorn, l’acció tutorial i la participació dels  alumnes en la dinàmica institucional. Diferents d’aquestes experiències van estar reconegudes des de l’exterior mitjançant premis o publicacions.

En l’actualitat, l’institut ofereix els ensenyaments obligatoris de secundària i els post obligatoris de Batxillerat, CFGM Gestió Administrativa, FPI i IFE per a alumnes amb necessitats educatives especials, essent una aspiració històrica ampliar l’oferta formativa. Les seves aules s’omplen cada dia d’uns sis-cents alumnes en un nou edifici estrenat l’any 2000.

El perfil de les famílies que gaudeixen de la seva acció educativa és variat: predominen les classes mitjanes, dedicades al sector serveis i amb un nivell cultural mitjà-alt; també classes amb menor poder adquisitiu i un menor nivell cultural. Acull un 20 % d’alumnat immigrant, tant magrebí, sud-americà com europeu, fortament arrelat al municipi.
El nucli de Ribes compta amb una gran riquesa i dinamisme sociocultural: entitats socials, culturals, esportives, acadèmies, etc.
A causa de l’augment de la població, des de l’any 2010, va deixar de ser l’única oferta formativa de secundària en obrir-se l’INS Montgròs, el qual es va iniciar amb una direcció i un projecte educatiu sorgit del mateix Can Puig.

 

2.- Identitat i caràcter propi

2.1. Missió, visió i valors

 MISSIÓ:

Oferir al jovent de Ribes un espai d’aprenentatge i de convivència on l’alumne/a es tracta com a una persona en creixement i maduració.
En la pràctica es concedeix una gran importància a:

– l’acolliment i integració de tot l’alumnat
– la tutoria i el seguiment individualitzat de cada alumne/a
– la implicació dels pares en el seguiment educatiu i acadèmic dels seus fills/es
– la participació dels alumnes en la vida del centre
– l’afavoriment d’un aprenentatge que exigeix dels alumnes elaborar i raonar la informació i no només repetir-la

 

VISIÓ:

El mínim per a tothom i un màxim per a cadascú

Un Espai per Compartir l’Aprenentatge

Un Centre obert a l’entorn immediat i europeu

 

VALORS:

En l’aprenentatge: Motivació, Esforç, Autonomia, Treball Cooperatiu i enfocament Comprensiu de la informació
En la convivència: Comunicació, Voluntarietat, Respecte de les diferents sensibilitats, Autoestima, Integració i Assumir Responsabilitats.
En la institució: Transparència, Participació i Pràctica Reflexiva.

 

2.3. Principis rectors

1.Un model educatiu comunicatiu

L’ensenyament es basa en un procés de comunicació interpersonal on el més decisiu són les actituds dels implicats i la comunicació de les seves vivències, coneixements i reflexions. Per això l’Institut és un espai de convivència entre iguals amb diferents graus de responsabilitat i de funcions i aspira a flexibilitzar horaris i estructures per afavorir-la.

 

2.El respecte en la relació personal, fonament de l’activitat educativa

La relació personal respectuosa mútua entre els membres de la comunitat és condició necessària per a qualsevol aprenentatge i la base sòlida de la  motivació, l’educació i l’aprenentatge.
En aquest marc, el professor/a esdevé no només instructor o facilitador sinó una veritable guia dels aprenentatges i dels valors; i la disciplina es revela com a una tasca educativa en els valors i les actituds.

 

3.L’atenció de la Institució a la globalitat de la persona i la participació de l’alumnat en la Institució

 L’alumne és una persona que aprèn en la seva etapa específica de creixement i maduració. En conseqüència, l’atenció a la globalitat de la seva persona està interrelacionada amb la tasca instructiva.

Aquesta perspectiva impregna les Normes d’Organització i Funcionament (NOFC), incideix en la importància que s’atorga a l’acció tutorial, orienta la participació de l’alumnat en l’avaluació dels professors/es i del conjunt de la Institució i guia la convivència del centre.

 

4.L’aposta per unes metodologies d’aprenentatge diversificades

 L’ensenyament no és una mera informació de continguts, sinó una construcció d’aquests per part del subjecte que aprèn. Aquesta construcció es realitza quan els aprenentatges són significatius per a l’alumne/a.
El centre dóna suport i fomenta les diferents metodologies i materials de tot tipus que afavoreixen el pensament reflexiu: el processament de la informació amb operacions cognitives d’elevada dificultat.
La pràctica educativa reflexiva i avaluada ens ha demostrat que la combinació de diverses metodologies com els treballs de síntesi, la recerca, l’exposició oral, els treballs en grup, els debats, l’exposició magistral són pertinents si els criteris de la seva avaluació se centren en les competències bàsiques i els continguts nuclears mesurats mitjançant el pensament reflexiu.

 

5.La pressa de decisions és una acció col·lectiva

El professorat considerat col·legiadament és el protagonista de l’acció educativa. La coherència de la seva acció precisa de la coordinació i aprofitament de la diversitat d’enfocaments pedagògics i de tarannàs personals.
Per això, les NOFC i la cultura del centre fomenten els espais de reflexió, basada en l’intercanvi d’opinions, el debat col·lectiu i les decisions col·legiades.

Perquè el professorat assoleixi una perspectiva àmplia del procés d’aprenentatge i una perspectiva global de l’alumnat ha d’adquirir una perspectiva global del centre educatiu. S’assoleix quan el protagonisme es desplega tant en la presa de decisions com en la responsabilitat de la seva execució.

Perquè això sigui possible, la direcció del centre delega responsabilitats en els òrgans col·legiats i els coordina, dóna suport als càrrecs de coordinació, executa les tasques de gestió administrativa supeditant-les a les educatives, i exerceix un lideratge d’orientació de la institució fent propostes, afavorint un clima de comunicació i impulsant processos participatius de reflexió i decisió.

 

6.L’Institut s’insereix en l’entorn immediat que l’envolta

Com que l’ensenyament no pot estar separat de la cultura ni de l’entorn social que l’envolta, l’acció educativa de l’Institut es coordina amb altres Institucions municipals i comarcals que fan una oferta cultural, educativa i d’inserció social i laboral a la gent jove del municipi: Ajuntament, Consell Comarcal, Serveis Socials, Entitats Socials, Esportives, INFORM.

 

7.L’Institut s’insereix en l’entorn europeu

 El nostre entorn històric, econòmic, social, polític, cultural i de valors, dins del món global, és Europa. L’acció educativa del centre pretén connectar-se amb les diverses realitats europees, en els aspectes lingüístics, culturals i en la recerca. L’espai europeu esdevé un referent per al professorat i l’alumnat sobre el qual desitgem fer la nostra aportació per col·laborar en la seva construcció.

 

8.L’afavoriment de la participació i control de la Comunitat Educativa

L’Institut, com a servei públic, està sota el control dels usuaris. Procura la major transparència de la seva acció, publica els seus resultats i afavoreix la participació dels pares, mares i la comunitat en el procés educatiu i en l’avaluació.
El codi d’estil del centre fomenta la comunicació dels pares i mares amb el professorat i tutors/es i la complicitat en l’acció educativa. Les NOFC afavoreixen la mediació en la resolució dels conflictes i regulen el procediment i resolució de les queixes dels usuaris. Les organitzacions de l’alumnat i dels pares i mares participen en la vida quotidiana del centre.
La direcció manté una relació fluïda amb l’AMPA i delega en el Consell Escolar les competències de control de la gestió econòmica i de relació amb la comunitat.

(Annex 1: Carta de compromís educatiu).

 

3.- Projecte curricular

3.1. Competències mínimes de l’ESO

Les competències bàsiques són aquelles fonamentals perquè una persona adulta pugui organitzar la seva vida personal, acadèmica i professional.
El Claustre ha establert les competències mínimes per a cada matèria, distribuint-les en cada curs. Les va elaborar en un procés de discussió i reflexió que es va iniciar l’any 1995, implicant tot el professorat i els departaments didàctics, amb les referències de documents del Departament d’Ensenyament i de la Unió Europea. Van ser aprovades l’any 2000 i es revisen periòdicament.

L’alumne/a supera una matèria quan assoleix les seves competències mínimes.
L’alumne/a és informat de les competències mínimes no superades i, en les proves extraordinàries, es distingeixen dues parts: la referida a les competències mínimes i la de la resta de continguts curriculars.

Annex 2: (Competències mínimes per matèria i curs a l’ESO).

 

3.2. Continguts nuclears del Batxillerat

Els continguts nuclears d’una matèria són aquells necessaris per assolir la resta de continguts.
Els continguts nuclears de diverses matèries garanteixen a cada alumne/a la continuïtat amb èxit en el seu itinerari acadèmic/professional.
Cada departament didàctic els va elaborar en un procés de discussió i reflexió que es va iniciar l’any 2010. Van ser aprovats pel Claustre l’any 2013.

L’alumne/a supera una matèria quan assoleix els continguts nuclears.

(Annex 3: Continguts nuclears de cada matèria al Batxillerat).

 

3.3. Criteris d’Avaluació

Es distingeixen els de centre, els del departament didàctic i elsde cada professor/a.
Els criteris d’avaluació de centre es van elaborar en un procés de reflexió i discussió iniciat l’any 2005. Van ser aprovats al 2008 i són revisats cada curs.

Entre d’altres aspectes normatius per a tots els departaments i professors/es, determinen el número mínim i màxim d’activitats d’avaluació en cada matèria,  la importància de les competències mínimes o dels continguts nuclears, l’aplicació del pensament reflexiu en la seva resolució, així com el valor de l’observació de l’aprenentatge a l’aula en la qualificació final de cada matèria.

En allò referent a la promoció de l’alumnat, es procura que promocioni amb els seus companys atenent al grau de maduració.

(Annex 4: Criteris d’avaluació de centre).

 

3.4. Metodologies

La utilització de diverses metodologies optimitza l’ensenyament perquè s’ajusta a l’estil de cada alumne/a i professor/a i als continguts de les diferents matèries, com ara les TAC, l’exposició magistral, el treball en grup, les pràctiques, el comentari de text, les activitats fora de l’aula, els treballs de síntesi i la recerca.
La reflexió sobre les metodologies ha estat una constant del Claustre de professorat: el curs 1994/95 es va aprovar el document sobre opcions metodològiques i sobre aprenentatge cooperatiu, el curs 1998/99.

Cal destacar la importància atorgada a diversificar les activitats d’aprenentatge per a un mateix contingut amb diferents materials o suports; a utilitzar diferents agrupaments d’alumnes per al treball cooperatiu; a ajustar el tipus i grau d’ajut segons l’autonomia de l’alumnat i l’exigència de les tasques proposades; a promoure la reflexió de cada alumne sobre el seu procés d’aprenentatge; i a afavorir, en definitiva, un ensenyament interdisciplinari, globalitzat i integral.

(Annex 5: Opcions metodològiques i Aprenentatge cooperatiu ).

 

3.5. Síntesi i Recerca

 Conseqüència de l’afavoriment del pensament reflexiu és la importància que el centre atorga a la síntesi i la recerca, on s’apliquen les més altes operacions cognitives, com a ara l’argumentació, la crítica, la creació i la investigació.
El document que regula la setmana de síntesi i recerca va ser aprovat pel Claustre del professorat el curs 1998/99 i es revisa cada curs.

(Annex 6: Disseny dels treballs de síntesi i recerca )

 

3.6. Projecte lingüístic i Pla de llengües

 Recullen, de forma organitzada, les propostes educatives acordades per tota la comunitat educativa per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües.
Garanteixen el dret de l’alumnat de poder fer servir el català i el castellà per a finalitats múltiples, de manera oral i escrita, amb l’ús dels diferents mitjans de comunicació amb els llenguatges que vehiculen, especialment l’audiovisual; i el dret i obligació de conèixer una o més llengües estrangeres per cercar i elaborar coneixements per a la comunicació, desenvolupant la competència plurilingüe.
Es fomenta la lectura i l’expressió escrita i la reflexió sobre els resultats en les proves externes.

Promouen per a tota la comunitat educativa el respecte envers totes les llengües, la valoració positiva de la diversitat lingüística, la desaparició dels prejudicis lingüístics i la importància de l’aprenentatge d’altres llengües.

S’actualitzaran periòdicament per una comissió del departament de llengües i es presentarà a la seva aprovació pel Claustre del professorat al final de cada curs.

(Annex 7: Projecte lingüístic i Pla de llengües)

 

4.- Acció Tutorial

 4.1. Pla d’Acció Tutorial

L’acció tutorial és el pilar sobre el qual s’aixeca el Projecte Educatiu i Curricular del centre. Per aquest motiu, cal donar-li una atenció prioritària:
Segons el nostre PEC, l’ensenyament es basa en un procés de comunicació interpersonal fent de l’Institut un espai per compartir els aprenentatges i les vivències. Per altra banda, l’espai de l’acció tutorial és el que té menys condicionants perquè alumnes i professors/es puguin establir una comunicació on s’atengui la globalitat de la persona.

La pretensió fonamental de l’acció tutorial és orientar l’alumne/a en la consecució d’una personalitat més madura, d’uns aprenentatges de millor qualitat i d’una elecció escolar i professional més adequada als seus interessos i capacitats.
La tutoria, a més de l’espai de temps on els tutors/es estan a l’aula amb els seus tutorats/des, són totes aquelles actuacions que poden incidir en la orientació esmentada. En conseqüència, és una tasca col·lectiva de tots/es els professors/es del nivell educatiu, encara que sigui representada i canalitzada pels tutors/es.

Les múltiples tasques, que es realitzen tant en les sessions de tutoria amb el grup com en les reunions amb alumnes i famílies, s’agrupen en cinc mòduls: Participació democràtica en la vida del Centre, Seguiment acadèmic, Orientació curricular i vocacional, Participació en activitats culturals de l’entorn i Competències emocionals i dinàmica de grup. Tots els mòduls es treballen en tots els cursos amb diferents graus d’intensitat i temps. Amb una programació flexible, les tasques estan seqüenciades i temporalitzades en cada nivell educatiu, des de l’ESO al Batxillerat.

 

4.2. Pla de formació i creixement personal

 L’atenció personalitzada a cada alumne/a es materialitza en el document Pla de formació i creixement personal de l’alumne/a. S’elabora conjuntament pel tutor/a, alumne/a i família a l’inici de la seva entrada al centre i revisat anualment.
Pretén promoure l’excel·lència de cada individu afavorint la identificació i desenvolupament de les seves qualitats, capacitats i interessos.
Planteja estratègies per desenvolupar l’autoestima i les relacions interpersonals, la motivació, les activitats formatives fora del centre i el temps d’estudi fora de l’aula.
Recull l’itinerari formatiu i concreta el nivell d’exigència a assolir en l’avaluació de cada matèria segons les capacitats, la disponibilitat i el futur itinerari curricular.

 

4.3. Plans Individuals

 L’atenció personalitzada que requereix de mesures extraordinàries per la seva diversitat es concreta en els Plans Individuals tant a l’ESO com al Batxillerat: poden contemplar la supressió de competències, modificació de materials, dels criteris d’avaluació, supressió de matèries i modificació de l’horari lectiu setmanal.

(Annex 8: Pla d’Acció Tutorial, Pla de creixement i formació personal i Plans Individuals)

 

5.- Atenció personalitzada i inclusió

5.1 Atenció personalitzada

L’atenció personalitzada de l’alumnat al centre està molt vinculada a l’acció tutorial, i es veu facilitada en gran mesura per la reducció de ràtio d’alumnes per classe (20-25 alumnes per aula) mitjançant l’optimització dels recursos.
L’adscripció de l’alumnat d’un nivell a un grup classe es fa seguint un doble criteri: el respecte als grups naturals que configuren els/les alumnes (aquests/es escullen a inici de curs amb quins companys/es els agradaria treballar, creant grups de 4 o 5 alumnes) i la garantia de l’heterogeneïtat.

L’institut consta d’un Departament d’Atenció Personalitzada, amb un/a professional responsable per a cada nivell de l’ESO. La seva tasca consisteix en garantir la distribució i l’aplicació, de manera racionalitzada, de les diverses mesures que tenim per atendre les diferents necessitats de l’alumnat des de tres eixos.

 

Des de l’acció educativa:

  • suport a dins de l’aula per part d’un professor/a extra;
  • suport fora de l’aula per a un grup reduït d’alumnes;
  • grups de treball de les competències bàsiques en llengües i matemàtiques;
  • programa IES-L;
  • altres mesures que es considerin oportunes segons la cojuntura

 

Des de l’acció tutorial es dóna suport i assessorament en:

  • la participació en la tasca dels equips de tutors/es;
  • la gestió i l’administració de la tutoria individualitzada d’alumnes que presenten necessitats educatives específiques i especials de cada alumne/a.

 

Per últim, fora del centre educatiu:

  • la realització de les coordinacions amb els diferents serveis que col·laboren amb el centre: EAP, Serveis Socials, programa Salut-Escola (CSMIJ), i els altres recursos que siguin necessaris.

 

Amb aquesta organització, l’orientació i l’atenció personalitzada està garantida d’una manera extensiva i inclusiva en tots els nivells i per a tot l’alumnat.

 

5.2 USEE, IFE i PFI adaptat als alumnes amb n.e.e.

El centre compta amb els recursos organitzatius i de reforç de la USEE per tal d’atendre la individualitat de l’alumnat amb necessitats educatives especials, donant una resposta inclusiva, tot afavorint la seva participació a l’aula amb els altres companys, a la vegada que es determinen els agrupaments, les activitats i l’avaluació segons les possibilitats i evolució de cadascú.

És objectiu fonamental per a aquest alumnat la integració a l’entorn sociolaboral: una vegada finalitzada l’ESO, es pot cursar el PFI adaptat, relacionat amb el comerç, l’atenció al públic i l’IFE la serigrafia i cura d’animals i espais verds es, afavorint l’autonomia personal, la formació i, per tant, la possibilitat de professionalització de l’alumnat.

 

6.- Organització en Xarxa

Com a conseqüència dels principis rectors del PEC, La presa de decisions és una acció col·lectiva, el centre està organitzat en xarxa per afavorir que la Comunitat Educativa i en especial el professorat assoleixin el seu protagonisme tant en la presa de decisions com en la responsabilitat de la seva execució. Perquè, en un sistema democràtic de convivència, només una organització del poder col·legiada garanteix que l’acció educativa del centre sigui unificada i coherent.
Així doncs, la direcció del centre exerceix una tasca de lideratge educatiu fonamentada en la coordinació dels diferents òrgans de coordinació unipersonals i col·lectius, amb competències, responsabilitats i autonomia definides en les NOFC del centre. S’esmenten els òrgans col·legiats:

 

Consell Escolar
És el màxim òrgan col·legiat de participació i control dels diferents sectors de la Comunitat Educativa. Li corresponen les funcions d’aprovació del PEC, del PGA i del Pressupost econòmic i liquidació d’aquest.

Equip Directiu
És l’òrgan col·legiat que coordina i gestiona totes les activitats del centre: administratives, econòmiques, curriculars i tutorials amb una especial atenció, suport i comunicació a les persones amb responsabilitats de coordinació.

Consell de Direcció
Compost pels membres de l’Equip directiu, el Consell Curricular i el Consell Tutorial, supervisa, controla i autoritza les propostes de la direcció del centre.

Consell Tutorial
És el responsable de l’acció tutorial, de les mesures d’atenció personalitzades i de la convivència de l’alumnat i del professorat.

Consell Curricular
Es responsabilitza del currículum: continguts essencials, metodologies, avaluació dels aprenentatges i innovació educativa.

Equips de Tutors/es
Concreten l’acció tutorial a cada nivell educatiu i als seus alumnes.

Departaments Didàctics
Apliquen les directrius del Consell Curricular a l’àmbit de les seves matèries.

Equips Docents
Conjuguen les directrius curriculars i tutorials en cada nivell educatiu.

Grups naturals
Organització per a la composició de les classes i la participació de l’alumnat.

Consell de Delegats
És l’òrgan col·legiat de representació i participació institucional de l’alumnat.

(Annex 9 NOF: Organigrames i funcions dels òrgans col·legiats)

 

7.- Avaluació Interna

L’Avaluació Interna és una eina que ens permet revisar aspectes importants del funcionament del centre en diferents àmbits i fer propostes de millora a partir d’uns indicadors, tot partint dels objectius marcats en cada curs.

Per a la valoració es tindran en compte tres dimensions:

  1. Rendiment acadèmic de l’alumnat del centre, tenint en compte els resultats de l’alumnat en avaluacions externes de final d’etapa (proves de 4t ESO i proves PAU) i dels resultats de les avaluacions internes del centre.
  1. Objectius de centre: assoliment i planificació.
    Es tindrà en compte el grau d’assoliment dels objectius propis de centre, mitjançant la comprovació d’evidències del seu assoliment, així com el nivell de concreció i planificació d’objectius i actuacions per al proper curs, posant èmfasi en aquells que tinguin relació amb la millora dels resultats del centre.
  1. Condicions d’equitat del centre. La valoració d’aquesta dimensió es determina en funció de tres paràmetres: abandonament / absentisme, atenció a la diversitat i inclusió.

Per fer l’avaluació de les tres dimensions es contemplaran els instruments següents:

 

Externs:

a.- El sistema d’indicadors de centre (SIC):

Aquest té una doble finalitat: proporcionar informació útil als centres educatius per a la seva millora i facilitar informació a la Inspecció per desenvolupar la seva funció avaluadora.

b.- L’avaluació periòdica de centre (AVAC):

Té en compte els rendiments educatius i les avaluacions externes dels alumnes, i també dades sobre el context socioeducatiu, les condicions d’equitat, la pràctica inclusiva i els indicadors de progrés del mateix centre.

c.- L’avaluació global diagnòstica (AGD).

El sistema d’indicadors de centre, format per un conjunt seleccionat de dades que tenen caràcter sintètic i faciliten informació mesurable d’un conjunt acotat de variables educatives, s’actualitza cada curs escolar i permet analitzar l’evolució del centre i la d’altres centres amb característiques similars.

 

Interns:

a.- Valoració de les metodologies emprades a l’aula

L’alumnat participarà en la valoració de les metodologies que empra cada professor a l’aula mitjançant el “Full de Valoració de Metodologies”. A la fi de cada avaluació el professorat passarà aquest full a l’alumnat, el qual el respondrà de forma anònima. El professor/a analitzarà els resultats obtinguts i farà un retorn de les conclusions al grup-classe establint un diàleg amb l’alumnat, i arribarà a acords, si s’escau.

b.- Valoració qualitativa trimestral de l’alumnat

D’altra banda, l’alumnat també participarà des de les tutories, i a partir del grup natural, en l’Avaluació Qualitativa de cada trimestre. Les conclusions i/o suggeriments seran traslladats pels diferents portaveus del grup a la Sessió d’Avaluació, i  posteriorment  s’exposaran en el Claustre Curricular trimestral.

En el Claustre Curricular de professors/es esmentat anteriorment s’exposaran i analitzaran els resultats acadèmics de l’avaluació en cada nivell educatiu. Si el nombre de suspesos en una matèria supera el 50% a l’ESO o el 60% al Batxillerat, el Departament Didàctic corresponent haurà de fer una anàlisi de les raons i proposar mesures de millora en reunió ordinària de Departament.

c.- Valoració d’objectius, activitats d’avaluació i resultats

 Cada Departament Didàctic valorarà periòdicament: el grau d’assoliment dels objectius generals de cada curs, així com els resultats obtinguts pels alumnes en les diferents proves d’avaluació externes i internes. A més a més, cada Departament vetllarà perquè els materials d’avaluació s’adeqüin als criteris generals d’avaluació, amb especial èmfasi al seu caràcter reflexiu i valoratiu del grau d’assoliment de les competències mínimes  a l’ESO i dels Continguts Nuclears al Batxillerat.

d.- Grau de satisfacció de la comunitat educativa

Cada quatre cursos les famílies, el professorat i l’alumnat  participaran en l’avaluació del centre mitjançant una enquesta sobre el “Grau de Satisfacció ” (Annex). L’estudi dels resultats i les propostes que es considerin escaients es faran en el Consell de Direcció i el Consell Escolar.

Les valoracions i propostes de millora es faran des dels diferents òrgans col·legiats: el rendiment acadèmic al si dels departaments didàctics i del Consell Curricular; l’equitat al si dels Equips Docents i del Consell d’Acció Tutorial; el grau d’assoliment dels objectius de centre s’analitzarà a l’acabament de cada curs en el Consell de Direcció així com es recolliran noves propostes.

Les conclusions i propostes de millora emeses pels diferents òrgans col·legiats  es portaran al Claustre de professors/es i al Consell Escolar.

L’institut farà públics tots els resultats i propostes de millora a través dels òrgans col·legiats i de la web del centre.

 

8.- Projecció externa

 8.1 Relació amb les escoles de primària

 La transició de l’educació primària a l’educació secundària obligatòria és un moment clau, on es poden evidenciar mancances en l’assoliment de les competències necessàries per continuar amb èxit i en conseqüència on es pot produir una fractura en la igualtat d’oportunitats socials.

És per això que el nostre centre portarà a terme una sèrie d’accions i estratègies en coordinació amb les diferents escoles adscrites:

  1. Participació i col·laboració en els diferents projectes pedagògics i didàctics quan s’escaigui: projectes de treball entre alumnes de primària-secundària, visites i participació en activitats didàctiques a l’institut, compartir materials i espais, coordinació entre professionals quan sigui necessari,…
  2. Presentació del PEC i del funcionament del centre els pares de 6è. entre febrer i març.
  3. Els alumnes de primària visitaran, si ho consideren convenient, el centre quan aquest està en funcionament: se’ls informarà del funcionament de la secundària, visitaran les instal·lacions del centre, entraran a les aules mentre s’hi fa classe, s’aclariran dubtes,…
  4. Alumnes de l’institut visitaran les escoles amb la intenció d’esvair dubtes i atendre les inquietuds dels alumnes de primària quan es consideri oportú.
  5. L’Equip Directiu establirà els mecanismes oportuns per atendre de forma individualitzada aquelles famílies que ho desitgin.
  6. Abans del 30 de juny, i amb la col·laboració del o la professional de l’EAP, si s’escau, els tutors de 6è. i els pròxims tutors de 1r.ESO han d’entrevistar-se per traspassar la informació dels alumnes: nivells competencials assolits; capacitats, interessos i habilitats socials i personals; desenvolupament personal i social; mesures d’atenció i suport rebudes; mesures d’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials.

 

8.2 Relació amb el teixit social i les institucions

 L’Institut Can Puig se sent agent actiu en el desenvolupament comunitari, des de l’àmbit municipal al context europeu, per vertebrar el teixit social. El centre conrearà les relacions oportunes amb els diferents agents socials: ajuntament, serveis socials, entitats esportives i culturals i teixit empresarial de la comarca i més enllà.

En aquest sentit, estarà obert a cedir les instal·lacions a totes les entitats culturals, esportives i socialitzadores que aportin un valor afegit a la vida cultural i convivència del municipi.

Amb alumnes que presenten dificultats de socialització, discapacitats, rebuig a la institució escolar, l’institut cooperarà amb altres institucions i agents socials per trobar vies educatives amb un marcat accent professionalitzador i d’integració social.