Ideari

El mínim i el màxim

El mínim per a tothom i un màxim per a cadascú

minimimaxim.gif

COMPETÈNCIES EXIGIDES PER ACREDITAR L’ ESO (el mínim)

Les Competències mínimes per acreditar l’ESO són les capacitats de creació i producció, coneixements i actituds a les quals no pot renunciar cap alumne per incorporar-se de forma íntegra a la nostra societat; són les competències que n’obren la porta d’altres.

Han estat debatudes durant dos anys pel Claustre de Professors/es i pels pares i mares. El juliol del 2002 han estat aprovades pel Consell Escolar de l’Institut. Durant els cursos 2006-07 i 2007-08 es van ajustar als nous currículums de la LOE.

Estan distribuïdes per matèries i per curs, i seran les exigides a l’hora d’acreditar el Graduat en Secundària.

Aquestes competències només són una part dels continguts de les diferents matèries.

IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES NO ASSOLIDES

PER MATERIA I CURS

Amb les notes de la segona avaluació, s’identifiquen los competències mínimes que l’alumne/a haurà de reforçar, des d’abril a juny, per poder superar la matèria. El suspens d’una matèria a la fi de cada curs va acompanyat de la identificació de les competències no assolides, en una fitxa per a cada promoció d’alumnes.

Això ens permet, al Centre, família i alumne, fer una diagnosi, determinar les mesures de reforç i un seguiment de les mancances de l’alumne per procurar el seu assoliment.

PLA DE CREIXEMENT I FORMACIÓ PERSONAL (un màxim)

S’elabora conjuntament alumne/a, família i tutor/a a finals del primer curs de l’ESO o 2n. d’ ESO. Es revisa cada curs.

Al Pla queden reflectits els següents aspectes:

  • Qualitats de l’alumne Desenvolupament personal
  • Elecció de Matèries Optatives. Futurs estudis o inserció al món laboral
  • Nivell exigit en l’aprenentatge i en l’avaluació de les matèries
  • Temps de treball fora de l’aula i horari setmanal
  • Activitats de recuperació o ampliació fora de l’aula

PENSAMENT REFLEXIU EN LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Tant les competències mínimes com la resta de continguts curriculars s’han d’aprendre amb la pretensió de que no s’oblidin. Basar l’aprenentatge en la repetició afavoreix l’oblit. En canvi, quan els continguts s’aprenen de forma reflexiva (resumint, comparant, classificant dades, argumentant, investigant,…), allò que s’ha après es memoritza.

Per això, el Centre exigeix als seus professors/es que, en les activitats d’avaluació que fan servir, almenys el 70% dels ítems han d’obligar als alumnes a posar en joc el pensament reflexiu i creatiu.